Entrem en un terreny una mica fangós i on les coses no són el que semblem, o sí. Tenim diverses formes de referir-nos als jocs de caràcter instructiu i ens adonem que les línies que els separen, de vegades són inexistents. No podem atribuir una diferència radical, ni cal buscar-la. Les variades tipologies que observem, estan molt agermanades.
Per definició un joc educatiu, ens aporta coneixements directes i pràctiques concretes que desenvolupen la nostra capacitat, habilitats motrius o actituds envers els problemes i les estratègies per superar-los. Ens educa o ensenya. Els dediquem a la canalleta i els joves, però també a qualsevol edat. Aprendre és un estigma estretament lligat a la nostra espècie. El joc com a pràctica és propi de tots els éssers vius i ens serveix per transmetre instints i valors nats.
La funció educativa de cada joc es potencia per la insistència i la pràctica organitzada. Això ens indica que la capacitat d'atracció és molt important per mantenir un lligam amb el jugador. Des dels espais familiars, centres educatius i tot l'entorn dels més menuts, se'ls proporciona la possibilitat d'enriquir els coneixements, a partir de reptes que estimulen habilitats diverses i molt necessàries per al seu desenvolupament. Jugar és per definició, divertir-se.
Els anomenats jocs de taula, ens suggereixen pràctiques més centrades en l'estratègia sovint associada a la competitivitat. Certament, poden ser jocs d'enfrontament entre dos o més jugadors, però també n'hi ha de pensats per la recreació solitària amb l'objectiu de superar un repte plantejat.
Tot un món de jocs de tipus argumental, amb regles ben clares i espais sovint tematitzats. En els darrers temps han esdevingut molt coneguts i s'ha fet molt popular la seva pràctica a totes les edats. Sobretot els jocs de Rol.
Des de fa temps aquests jocs de taula han estat presents en el nostre dia a dia. En la infància com un clàssic de l'armari dels joguets. De més adults com una alternativa socialitzadora o competitiva. Només han canviat els formats.
Sigui com sigui, el fet de ser un joc de taula, també el converteix en joc educatiu. Aprendre les estratègies i seguir una sèrie de regles concretes és molt enriquidor. Veiem com la línia definitòria entre jocs, és ben difusa. Un cub de Rubik no és un joc de taula, però el conegut cub Soma i altres hexaedres similars, sí. Per gaudir-lo ens cal una superfície plana horitzontal, com ara la taula i així tenir les peces visualitzades i construir encertadament.
Els jocs d'enginy dissenyats especialment per estimular la nostra ment representen un repte individual força estimulant. Des de problemes matemàtics, geomètrics, de lògica aplicada, etc. Trobar resultats satisfactoris, moure peces correctament o trobar el desllorigador definitiu. Fer bullir les neurones.
En tot cas, no es pot negar que els jocs d'enginy de qualsevol mena, tenen la seva càrrega educativa. Només pel fet d'estimular la visió espacial del practicant ja ens aporta una mena de gimnàstica mental molt positiva. Trenquem la fina línia que separa els jocs educatius, de taula o d'enginy i veiem una interacció de finalitats i objectius que al final els acaba agermanant sense remei.
El gràfic de sota ens mostra les relacions de parentiu entre les tres menes de joc. Els encreuaments i mestissatges clars entre propostes similars. Al final tenim híbrids generats de forma natural i altres més definits, però... És un món molt complex i ric. És difícil de posar tanques al bosc.
Juguem i juguem, a totes hores i sense parar. Fem que la canalla estimi el joc i el faci seu. Els adults, no deixem de gaudir del joc, que ens aportarà vitalitat i seny. Siguem humans i juguem tots.
