Encara que el títol pugui confondre, no us parlaré del magnífic treball de Charles Darwin. En concret ens referirem a les tres espècies de jocs d'enginy, (A, B, C) i la designació d'exemplars en el nostre sistema de classificació. Per cert, podeu consultar-lo sempre a través de la pàgina temàtica clicant a la barra de navegació.
La humanitat ha tingut el joc, com una pràctica habitual des de la més reculada història. Tenim vestigis d'activitats lúdiques en les antigues civilitzacions humanes i ben segur aquestes pràctiques es remuntarien als orígens dels temps. Tant com una activitat pedagògica lligada al coneixement o la formació, com també en l'àmbit festiu o d'esbarjo i sobretot en les relacions socials com a cohesionadores de l'entorn col·lectiu.
Curiós joc del 2700 aC, trobat a l'antiga Mesopotàmia
Algunes d'aquestes pràctiques lúdiques serien les pioneres dels jocs actuals, tant els col·lectius com ara els individuals o solitaris que ens interessen en el nostre camp. Activitats lúdiques diverses que evolucionaren cap a les nostres formes de diversió i de joc o inspirarien altres propostes que encara són vives avui en dia. No ens proposem d'anar tan enrere, ni de bon tros. Cal tenir en compte el passat, per saber com i on estem ara mateix i per què.
Jocs de taula del vell Egipte, semblant als escacs
En la nostra espècie A), hi tenim recollits tots els exemplars que d'alguna manera representen les pràctiques lúdiques ancestrals. Són jocs pioners i simples, sense complicacions mecàniques. Maneres de jugar i posar a prova el nostre enginy individual amb elements senzills, oblidant els additius mecànics o tècnics. Algunes de les nostres peces són parentes dels vells jocs, però la majoria estan creades en temps recents. Qualsevol joc d'enginy d'aquesta espècie hi té cabuda, des del més planer fins al més difícil. Visiteu l'enllaç de: A) Ancestres o aneu a la barra de navegació.
Àmfora grega del 520 aC amb Aquil·les i Ajax jugant
Al llarg dels segles, els jocs han experimentat canvis i variacions. Sobretot s'ha produït un esclat creatiu que ha fomentat l'aparició de moltes novetats. No passarem per alt la influència d'altres cultures llunyanes i l'intercanvi a escala global. Encara una parada a l'Anglaterra del 1760, amb la creació del primer puzle de peces, ideat pel cartògraf John Spilsbury. Aquest puzle pioner, era un mapa de fusta amb les peces tallades per les fronteres territorials.
El joc de les Tabes, similar als daus, present a Roma
La primera gran revolució dels jocs d'enginy es produí en el segle XIX. Als Estats Units existia un entreteniment anomenat Solitari del 15 o Joc del Taken, que havia creat el 1874 un empleat de Correus anomenat Noyes Palmer Chapman. Aquest joc va esdevenir un fenomen uns anys després. Sam Loyd, gran jugador d'escacs, creador de puzles i altres genialitats, va rellançar el Joc del 15 cap al 1891. Loyd fabricava els jocs d'enginy a la seva companyia fundada el 1868. The Sam Loyd Company va continuar amb el seu fill i encara avui en dia existeix i ven productes online.
La dita “febre del joc del 15” va afectar a totes les classes socials de l'època
Podem considerar aquest joc, com el precursor o base de tot el disbarat d'enginys de tota mena que han aparegut per tot arreu. És el principi dels jocs de lliscament o “slide” en anglès. Tota una gran espècie de jocs que apleguem en el conjunt B). A partir d'aquesta idea tan simple de fer lliscar una peça, s'ha anat construint tot un univers d'artefactes per a la nostra satisfacció. Visiteu l'enllaç de: B) Bàsics o bé aneu a la barra de navegació.
El genial creador Samuel Loyd, Filadèlfia 1841 - Nova York 1911
Sam Loyd va publicitar el joc de forma extraordinària i feu servir la premsa escrita de l'època per donar a conèixer aquest enginy. Fins i tot se li va atribuir a ell, la genial invenció. Va ser cap al 1896 que es va atrevir a oferir un premi de 1.000 $ al qui tingués solució pel problema del 14 i 15 capgirats. Mil dòlars en aquells anys representarien uns 40.000 € avui en dia. Els que sapigueu del tema no us estranyarà que ningú aconseguís el sucós premi. No dic res més.
Joc del 15 de l'any 1925 - Museu de la Pagesia de Castellbisbal
Aquesta popularitat del que a casa nostra es pot dir Joc de l'Embolic, va ser enorme al continent americà. Es va declarar una irònica “febre del joc del 15” que deixava gent atabalada per tot el territori i ben pocs supervivents. A Europa també va arribar amb gran força i era un tema molt tractat i conegut. Podríem equiparar la fama del joc, a la que va experimentar el nostre estimat Cub de Rubik. Amb cent anys de diferència, són casos diferents, però amb conseqüències molt comparables. Perviuran com a invencions reeixides i molt populars.
El Cub de Rubik és el puntal de tota una sèrie de jocs més complexos que van sorgir a partir de la seva creació. Els anomenats recargolats que presenten una salut de ferro i es multipliquen sense parar. En aquesta espècie C) hi tenim tots els enginys més enredats. Visiteu l'enllaç de C) Complexos o aneu a la barra de navegació. També us recomano de visitar la web del Sam Loyd. Podeu admirar i comprar tots els jocs i enigmes del mestre.
Vinyeta satírica de caràcter polític, a la premsa americana de finals del segle XIX
També a la barra de navegació podeu trobar l'enllaç a Enigmàgics, que ens aporta informació sobre els creadors dels jocs d'enginy més reconeguts. No dubteu a opinar sobre els diferents temes sempre que us convingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digueu la vostra: